L’Ostracisme és una condemna terrible: s’aplica amb un collar de cuir unit a una barra de ferro. Es lliga el collar al coll del condemnat i la barra és aguantada pels Guardians, el Líder i el Segon. Expulsen al noi que hagi infringit alguna norma seriosa, traient-lo de la Clariana en el moment que es tanquen les portes.
El més probable és que als expulsats se’ls mengi un Griu, o que es perdin pel Laberint. Mai n’hi ha hagut cap que tornés.
-I què li faran?
-Els Guardians han celebrat un Orde aquest mateix matí. I, segons sembla, han pres una decisió unànime. Em sembla que en Ben s’hauria estimat més que la fletxa li hagués travessat el cervell…
En Thomas se’l va mirar de reüll, confós per aquelles últimes paraules.
-De què parles?
-Han decidit condemnar-lo a l’Ostracisme. I el càstig es complirà aquesta nit. Per haver intentat matar-te.
-L’Ostracisme? I això què és?
(...)
Quan va tornar a parlar, l’Alby ho va fer amb veu potent, quasi cerimoniosa, mirant tothom sense fixar-se en ningú en concret.
-Ben dels Manetes, has estat condemnat a l’Ostracisme per intent d’assassinat d’en Thomas el capverd. Els Guardians han parlat i la seva paraula és ferma. Se’t prohibeix tornar. Mai més -una pausa llarga-. Guardians, ocupeu les vostres posicions a la vara d’Ostracisme.
(...)
Tan bon punt van ser tots al seu lloc (deu Guardians repartits equitativament entre l’Alby i en Ben), es va fer silenci.
(...)
Els seus xisclets van quedar interromputs per l’estrèpit de la porta Est, que començava a tancar-se. Van saltar guspires de la pedra, i el batent de la dreta va començar a desplaçar-se cap a l’esquerra amb un terrabastall eixordador, per separar la Clariana del Laberint una nit més. El terra va tremolar sota els seus peus, i en Thomas es va preguntar si seria capaç de presenciar el que estava a punt de succeir.
-Atenció, Guardians! -va cridar l’Alby-. Ara!
El cap d’en Ben va oscil•lar cap endarrere, mentre els Guardians l’empenyien endavant i introduïen la vara a l’interior del Laberint.
(...)
Amb aquell gest, el noi quedava condemnat definitivament a l’Ostracisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada