El Cub sempre arribava el mateix dia, a la mateixa hora. Només portava un capverd cada mes, i les provisions arribaven un cop per setmana, sempre els dijous. Quan portava un capverd, avisava fent sorolls amb els engranatges. Amb les provisions no.
Les coses sempre havien anat igual. Aquella setmana, ja havien arribat les provisions, i el capverd també. Si en Newt no s’havia descomptat, eren diumenge. En Thomas havia arribat el dia anterior. Les provisions, feia tres dies. I ara, sense previ avís, el Cub començava a pujar. Els sorolls mecànics ja estaven ensordint en Newt, de manera que devia ser un capverd, el que pujava a l’ascensor.
Però allò no tenia sentit! Les coses mai havien canviat, per què ho havien de fer ara? Potser el noi que arribaria els hi podria aclarir alguna cosa. Esperaven que sí.
En Newt es va afanyar per arribar on ja s’havien reunit els altres clarians. Va veure en Thomas, que semblava espantat per tota aquella gent que corria en totes direccions. Es va girar cap al Newt i el va cridar. Ell, recordant de sobte que no li havien explicat gairebé res, se li va acostar.
-Newt, què passa? -a la veu se li notava la incomprensió pel que estava passant-.
En Newt el va saludar i, intentant aparentar tranquil•litat per no espantar-lo encara més, li va donar uns copets a l’espatlla.
-Quan sona l’alarma vol dir que puja un passerell dins del Cub -en Thomas no va fer res que demostrés la seva sorpresa, seguia sense entendre el perquè de tant moviment-. Ara mateix -va afegir, per si no s’havia explicat prou bé-.
-I què? -va preguntar en Thomas, veient que l’explicació no continuava-.
-Com que《i què》? -es va sorprendre en Newt-. Capverd, mai no ens han arribat dos capverds en el mateix mes, i molt menys en dos dies consecutius.
I, movent el cap sense veure per què el noi no ho captava, va afanyar-se a córrer cap a la Residència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada