En Dylan O'Brien és l'actor que interpreta en Thomas a la saga "El corredor del laberint".
Va néixer a Nova York el 26 d'agost de 1991, i va començar a actuar amb vint anys, just abans de fer la seva carrera com a periodista esportiu. El 2011 va aparèixer per primer cop a Teen Wolf (la pel·lícula de Michael J. Fox) i a High Road.
Una de les coses que li agraden d'actuar és que considera que mai en sabrà tot el que es pot saber, que cada dia és completament diferent de l'anterior o del següent. Al seu parer, és una de les coses que ningú sap sobre el cinema.
Abans de sortir a cap pel·lícula, havia estat des del catorze anys dirigint curtmetratges a youtube, on actuaven ell, la seva mare i la seva germana, i el pare gravava. Gràcies a això va aconseguir participar a les primeres pel·lícules que va fer.
A part de la carrera com a actor, va passar molts anys com a bateria d'una banda de rock anomenada "Slow kids at play".
Amb vint-i-dos anys, el 2013, va fer el càsting com a Thomas de "El corredor del laberint". Al començament li van denegar el paper, per culpa dels seus cabells. A Wes Ball li semblaven massa de televisió, i no lligaven gens amb el Thomas que havia imaginat. Al cap d'uns dies, però, en Dylan va rebre un missatge on li demanaven fotografies seves amb un altre estil de cabells.
Finalment, després d'algunes fotos amb els cabells menys rebels, va aconseguir que l'acceptessin per aquesta pel·lícula, que l'està fent actualment molt famós.
diumenge, 13 de març del 2016
Pel·lícula "Les proves".
La segona pel·lícula de la col·lecció "El corredor del laberint" es va estrenar el 18 de setembre de 2015. Amb la gran quantitat que té d'acció, zombies que havien estat humans, efectes especials i, sobretot, respostes per a la gran quantitat de preguntes que generava la primera, ha tingut tant d'èxit que gairebé ha arribat al mateix nivell de vendes que "Els jocs de la fam" o "Divergent", i això en molt poc temps.
La majoria de personatges segueixen interpretats pels mateixos actors que a la primera, però en surten alguns de nous. Per exemple, apareix la Brenda, representada per la Rosa Salazar, o en Jorge, per en Giancarlo Esposito. En Jacob Lofland fa d'Aris, l'Aidan Gillen com a Janson, l'home rata, en Barry Pepper com a Vince, la Nathalie Emmanuel com a Harriet, del Laberint B, la Katherine McNamara com a Sonya, la Lily Taylor com a Mary Cooper (només surt una mica al campament de refugiats, abans que l'assassinin), en Kathe Jardine com a Jim, en Tatanka Means com a Joe i l'Alan Tudyk fent de Marcus.
Aquesta pel·lícula canvia per complet la història del segon llibre, encara que agafa algunes de les coses del tercer, com l'aparició de certs personatges, la fugida de C.R.U.E.L, etc, saltant-se la segona prova del procés.
La història comença amb alguns somnis d'en Thomas, on es veu com era ell de petit, es coneix la seva mare i alguns altres detalls sobre ell mateix. Es desperta enmig d'un gran merder i un grup d'homes se'ls emporten (a ell i als seus amics) a un lloc on estaran "segurs".
En aquest lloc, que en realitat és la seu de C.R.U.E.L, hi ha tot d'altres nois i noies de la seva edat, tenen cambres assignades i sembla que per fi tindran una vida normal. Cada dia, uns quants són cridats per marxar-ne i anar a un lloc del qual no saben res, però on, pel que sembla, tots volen anar.
Un dels nois d'allà, en canvi, no es creu res del que els han dit. Porta en Thomas a un lloc on veuen per què fan servir els que s'emporten: els conecten a tot de tubs i els deixen allà per extreure'ls unes substàncies que els fan inmunes a l'Erupció, la perillosa malaltia que fa embogir a les persones fins al punt que acaben convertits en una mena de zombies inhumans.
Després d'explicar-ho als altres, decideixen escapar-se, deixant inconscients a tots els guàrdies que es troben pel camí. A partir de llavors hauran de fer tot el possible per travessar un desert gegantí, sobreviure a gent que té l'Erupció i protegir-se els uns als altres.
Al final de la història, C.R.U.E.L. segresta en Min-Ho, de manera que la pel·lícula acaba amb en Thomas dient:-No teniu per què venir amb mi, però sé que ho aconseguirem.
Tal i com va passar amb la primera, aquest final ens "obliga" a veure la següent. Altra vegada, Wes Ball ha aconseguit el suspens que caracteritza la saga.
La majoria de personatges segueixen interpretats pels mateixos actors que a la primera, però en surten alguns de nous. Per exemple, apareix la Brenda, representada per la Rosa Salazar, o en Jorge, per en Giancarlo Esposito. En Jacob Lofland fa d'Aris, l'Aidan Gillen com a Janson, l'home rata, en Barry Pepper com a Vince, la Nathalie Emmanuel com a Harriet, del Laberint B, la Katherine McNamara com a Sonya, la Lily Taylor com a Mary Cooper (només surt una mica al campament de refugiats, abans que l'assassinin), en Kathe Jardine com a Jim, en Tatanka Means com a Joe i l'Alan Tudyk fent de Marcus.
Aquesta pel·lícula canvia per complet la història del segon llibre, encara que agafa algunes de les coses del tercer, com l'aparició de certs personatges, la fugida de C.R.U.E.L, etc, saltant-se la segona prova del procés.
La història comença amb alguns somnis d'en Thomas, on es veu com era ell de petit, es coneix la seva mare i alguns altres detalls sobre ell mateix. Es desperta enmig d'un gran merder i un grup d'homes se'ls emporten (a ell i als seus amics) a un lloc on estaran "segurs".
En aquest lloc, que en realitat és la seu de C.R.U.E.L, hi ha tot d'altres nois i noies de la seva edat, tenen cambres assignades i sembla que per fi tindran una vida normal. Cada dia, uns quants són cridats per marxar-ne i anar a un lloc del qual no saben res, però on, pel que sembla, tots volen anar.
Un dels nois d'allà, en canvi, no es creu res del que els han dit. Porta en Thomas a un lloc on veuen per què fan servir els que s'emporten: els conecten a tot de tubs i els deixen allà per extreure'ls unes substàncies que els fan inmunes a l'Erupció, la perillosa malaltia que fa embogir a les persones fins al punt que acaben convertits en una mena de zombies inhumans.
Després d'explicar-ho als altres, decideixen escapar-se, deixant inconscients a tots els guàrdies que es troben pel camí. A partir de llavors hauran de fer tot el possible per travessar un desert gegantí, sobreviure a gent que té l'Erupció i protegir-se els uns als altres.
Al final de la història, C.R.U.E.L. segresta en Min-Ho, de manera que la pel·lícula acaba amb en Thomas dient:-No teniu per què venir amb mi, però sé que ho aconseguirem.
Tal i com va passar amb la primera, aquest final ens "obliga" a veure la següent. Altra vegada, Wes Ball ha aconseguit el suspens que caracteritza la saga.
dissabte, 12 de març del 2016
Pel·lícula "El corredor del laberint".
La primera pel·lícula d'aquesta col·lecció es va estrenar a Estats Units el 19 de setembre de 2014, amb el seu títol original (The maze runner).
Dirigida per Wes Ball, la història varia bastant respecte al llibre, però segueix el mateix argument: un grup d'adolescents tancats al mig d'un laberint sense sortida, que han de sobreviure sense l'ajuda de ningú. La seva vida és bastant monòtona fins que arriba un capverd, en Thomas, i ho canvia tot.
A la pel·lícula, en Dylan O'Bryen interpreta en Thomas, la Kaya Scodelario fa de Teresa, en Ki Hong Lee de Min-Ho, en Thomas Brodie-Sangster de Newt, en Will Poulter de Gally i en Blake Cooper de Chuck.
Després també hi ha l'Aml Ameen, fent d'Alby, l'Alexander Flores, de Winston, el Jacob Latimore, com a Jeff, en Chris Sheffield, de Ben, en Dexter Darden, interpretant en Frypan (un personatge que no surt al llibre), en Randall D. Cunnigham, com a Clint, en Joe Adler, fent de Zart i la Patricia Clarkson, com a Ava Paige, la ministra que dirigeix C.R.U.E.L.
Ja des del principi, les crítiques la van classificar com una de les millors pel·lícules de l'any, i la millor adaptació cinematogràfica del llibre: es van util·litzar 34 milions de dòlars per filmar-la, i de moment se n'han guanyat 279 (només el primer cap de setmana, ja se n'havien recaptat 32).
La música és d'en John Paesano, compositor de bandes sonores. Aquí hi ha la banda sonora de "El corredor del laberint 1":
https://www.youtube.com/watch?v=3LHwywOzcUw
La imatge és mèrit d'Enrique Chediak, director de fotografia. La seva feina ha sigut important en la pel·lícula, ja que té tot de jocs amb llums i ombres, mides, etc.
És una pel·lícula amb molta acció, misteri, ciència-ficció i, sobretot corregudes per laberints infinits. Tot i que no em va agradar tant com el llibre, val la pena veure-la.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)