Teresa

TERESA (el corredor del laberint 1).

La Teresa (Teresa Agnes) és una noia d'uns catorze o quinze anys, l'edat no queda gaire clara. Té els cabells negres, llargs i sedosos. En el llibre se la descriu amb la pell pàl•lida i un bon cos, molt bonica.

A l'igual que el Thomas, va començar a treballar per CRUEL quan era molt petita, creient que feia el correcte. Se la van emportar de la seva família tan bon punt van descobrir que era inmune. La van ajuntar amb tres altres nens de qui molt aviat es va fer amiga: es deien Thomas, Aris i Rachel i, com ella, eren inmunes.

Quan els científics van decidir enviar-los també a ells al Laberint, es va sentir molt malament, perquè sabia que, quan es retrobessin, al Laberint, ella i el Thomas s'haurien oblidat completament.

Però abans d'enviar-la al laberint, els científics la porten a part i li diuen que si vol que Thomas sobrevisqui, haurà d'aconseguir que, com a molt tard a la Fase 2, el Thomas es senti traït fins al punt d'odiar-la, i això la fa sentir encara pitjor.

Un cop l'han enviat al laberint, és la persona que recorda més coses; gràcies a això, acaba descobrint el codi per sortir d'allà.

    En Thomas no volia haver-los de mirar, i per això es va concentrar en ella: a pesar de la seva palidesa, era força bonica. No, en realitat era guapíssima. Tenia uns cabells de seda, una pell immaculada, uns llavis perfectes i unes cames d’allò més llargues. Es va sentir fatal per pensar aquestes coses d’una noia morta, però era incapaç d’apartar-ne la mirada.