Newt

NEWT (el corredor del laberint 1).

El Newt (Isaac Newton), de setze anys, es converteix en amic d'en Thomas de seguida que arriba a la Clariana. És el "segon", el que dirigeix els Clarians en absencia de l'Alby. Sempre intenta trobar solucions que siguin bones pels altres, sense buscar que siguin bones per ell. És el nexe, el que sempre els manté units.

No li cau gaire bé el Gally, com a mínim des que els Grius el van fiblar. Tampoc li cauen bé els seus seguidors, que sempre fan el que fa el Gally, sense importar que siguin coses dolentes.

És, probablement, la persona que més odía el Laberint: tant, que quan el van enviar allà va intentar suicidar-s'hi, però l'Alby el va salvar. Desgraciadament, abans de ser-ne rescatat, va tenir algun problema amb els Grius. Des de llavors té una coixera molt evident que li impedeix córrer.

A sobre, acaba resultant que no és inmune. I els científics, d'amagat, li han injectat l'Erupció. L'Erupció és una malaltia que s'incrementa amb el funcionament del cervell, i les proves que passen fan que el cervell del Newt no pari de funcionar en cap moment.

Un cop han passat el Laberint i les Brases, els científics els hi prometen que no els hi diran més mentides. És llavors quan els hi diuen que no tots són inmunes. I llegeixen els noms dels que no ho són: Jack i... Newt. Això deixa en Thomas destrossat, de manera que, per no fer-lo patir, el Newt comença a fer-ne broma, com si no estigués gens preocupat. Però en realitat això l'ha deixat completament destarotat; per això, de seguida que la malaltia li comença a afectar el cervell, escriu una nota i la posa dins d'un sobre. Li dóna aquesta nota al Thomas, i li fa prometre que no l'obrirà fins que sigui el moment.

Al cap d'un temps, uns guàrdies s'emporten el Newt a una mena de manicomi per gent que pateix l'Erupció. El Thomas i el Min-ho hi van per rescatar-lo però ell ja no els vol acompanyar, perquè no vol que vegin com acaba convertint-se en una mena d'animal sense sentiments.

Quan tornen a la nau, el Thomas mira la nota del Newt. Hi diu: Mata'm. Si mai has estat amic meu, mata'm.

Més endavant, es retroben. Sembla que el Newt ja estigui completament boig, però per un moment, torna a la normalitat i li demana que el mati. En Thomas li diu que no, que de cap manera, però llavors el Newt murmura: Per favor, Tommy, per favor.

I el Thomas dispara.

    Un altre noi s’hi va acostar i, bromejant, va clavar una cleca a l’Alby.

   -Espera’t al maleït tour, Alby -va dir, parlant amb un accent estrany-. El nano tindrà un atac de cor abans de començar -es va acotar i va allargar la mà a en Thomas-. Em dic Newt, capverd, i ens agradaria molt que excusessis el trifa del nostre nou líder.

   En Thomas va donar la mà a aquell noi, que semblava molt més amable que no pas l’Alby. En Newt també era més alt que l’Alby, tot i que semblava potser un any més jove. Els cabells, rossos i llargs, li queien sobre la samarreta. Tenia els braços musculosos i coberts de venes.

(...)

   En Newt es va tombar cap a ell i el va mirar als ulls. La primera claror de l’albada il•luminava vagament els dos nois, i en Thomas va poder estudiar amb detall la cara d’en Newt: la pell clara, les celles arrufades...