dilluns, 9 de novembre del 2015

Capítol 1- Newt

    Es va sentir un gran estrèpit i un soroll de mecanismes tan forts que gairebé van fer tremolar el terra. El Cub començava a pujar. Com tots els altres clarians, es va dirigir cap al lloc d'on venia el soroll, preguntant-se com seria el nou capverd.
   Feia temps, gairebé dos anys, havia sigut ell, el que va pujar dins del Cub. Recordava com de sol s'havia sentit, la por que havia passat, el sentiment d'impotència en veure que li havien pres els records. Quan li havien obert les portes del Cub i havia vist tots aquells nois desconeguts havia intentat fugir, però havia ensopegat i caigut. Encara li feien mal els riures que va suscitar aquella caiguda.
   Va arribar-hi dels últims, maleïnt entre dents el seu turmell fet malbé. Li feia mal a cada passa que feia, però va serrar les dents i es va afanyar. Va arribar a temps de veure com la part superior de la “Caixa” arribava a dalt de tot.
   El Cub va parar amb una sotragada. S'hi va acostar per ajudar l'Alby a obrir-ne les portes. Eren bastant pesades, però a costa de fer força van aconseguir obrir-les. A dins hi havia un noi d'uns setze anys amb aspecte d'espantat. Estava arraulit contra una de les cantonades del cubicle, mirant els nois desconeguts amb expressió de sorpresa. Per algun motiu, el va recordar a sí mateix, amb aquesta expressió, mirant els clarians que havien arribat abans que ell.
   En Newt va sentir tot d'exclamacions, bones i dolentes, sobre el nou. Es va preguntar com es devia sentir, envoltat de desconeguts i sense poder recordar res del seu passat. Segurament estava molt espantat.
   -Guaita quin passerell.
   -Quina edat té?
   -Sembla una trifa de vaca amb samarreta.
   -Tu sí que ets un trifa, cap de grony.
   -Hosti, quina pudor de peus que fot aquí baix!
   -Espero que hagis gaudit del viatge, passerell.
   -No hi ha bitllet de tornada, company.
   Van ajudar el capverd a sortir del Cub, li van espolsar els pantalons i el van deixar a terra. L'Alby es va girar cap al capverd.
   -Encantat de coneixe't, cagafil, benvingut a la Clariana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada